LA DIGNITAT DE LA POLÍTICA

Aquests són dies complicats per la política i pels polítics, els casos de corrupció, el segrest de l'Araklana, el dels cooperants catalans, el cas de l'activista saharaui, etc., etc.

Per si no hi hagués prou, la crisi continua, l'atur augmenta i com si d'un castell es tractés , tenim a sobre la sentencia del TC sobre l'Estatut com si fos l'anxaneta que coronés tot aquest desastre.

Veient aquest panorama, sembla com si els polítics no fessin res, excepte parlar i parlar i segurament és la percepció de la ciutadania, però en canvi, jo reivindico el seu paper i tot i que sempre podem trovar una o més pomes podrides, sense la seva feina i la seva dedicació el nostre sistema, el nostre estat del benestar, no podria sobreviure.

Pot ser hauríem de canviar el sistema electoral, per apropar-lo més al ciutadà, però no servirà de gaire si no fem un esforç per a fer entendre, que la política es cosa de tots, que a tothom li afecta i que tothom ha de treballar per ella.

Moltes i molts de nosaltres dediquem temps i energíes a la política sense cap retribució, es temps que li treiem a les nostres families i al nostre lleure i ho fem perquè creiem en la dignitat de la política i perque creiem que podem canviar la política económica, "aturar" l'atur i a més a més donar exemple d'honestedat i de rigor si el ciutadà ens deixa demostrar-ho.

Reflexions sobre com fer política

Diuen que la política és "el arte de lo posible" i tot i que de vegades costa, estic essencialment d'acord. No és tracta de renunciar a cap principi fonamental, es tracta de dialogar i posar-se d'acord sempre que es pugui.

Sovint assistim a determinats espectacles als nostre parlaments, que fan dubtar de la capacitat de diàleg de l'ésser humà i també sovint veiem una forma de fer política, en la qual, l'adversari polític es torna enemic i per tant tot s'hi val, recordeu la passada legislatura del PP al congrés?, a l'enemic ni aigua. De fet es un espectacle penós i poc edificant que veu tota la ciutadania i és fàcil que aquesta pensi que amb aquesta classe política no anem enlloc.

També , perquè no dir-ho, pots tenir el sentiment de pagar amb la mateixa moneda, però si ho fem, que ens diferenciaria d'ells?

Penso que si podem anar molt lluny (sempre molt més lluny...), només ens cal una condició, ser capaços de no veure a l'altre com un enemic i saber que el diàleg i el raonament és un arma poderosa, que sempre cal fer servir abans d'entrar en cap guerra sense fonament. La ciutadania d'aquest país s'ho mereix i la classe política pot i ho ha de posar en pràctica.

A LA ESPAÑOLIDAD POR EL FUTBOL

Al menos así se manifiestan algunos medios de comunicación, para los cuales es intolerable la pitada al himno español en la final de la copa del Rey.

Curiosamente el adalid de la españolidad - entiéndase PP - le ha restado importancia al tema y le ha dado carpetazo, claro que igual se les hubiera notado mucho el querer tapar el caso Gürtel y la imputación del Sr. Camps.

Volviendo al tema de la pitada, no parece que la falta de respeto de algunos provoque la rotura de España, en todo caso solo pone de manifiesto la falta de coherencia de los que pitaban. Me pregunto, ¿porque no se dan de baja de clubes que se inscriben en competiciones que por lo visto no les gustan o porque no dejan de asistir a los partidos como señal de protesta?

Enfin creo que no hay que darle mas vueltas, los problemas que tenemos son muchos y mucho mas importantes como para perder el tiempo hablando de aplausos y pitos, claro que de paso algunos medios evitan así, hablar del debate del estado de la nación y de la actuación del "Ilustrado" Sr. Rajoy , de las proclamas del obispo de Granada o de la antes aludida imputación del President de la Generalitat de Valencia

Estamos de enhorabuena, se cambian ministros para afrontar mejor la crisis, se detienen terroristas incluso hoy hace sol, solo nos falta que se logre cerrar por fin el capítulo de la financiación de una manera razonable.

Por otra parte me gustaría resaltar una entrevista a la consellera Geli en Tele Taxi, en la cual la consellera pudo hablar de lo que se está haciendo desde el govern en su ámbito de gestión.

Me pregunto si no sería posible, a través de los diversos gabinetes de comunicación de la administración (que para eso están), conseguir una mayor presencia de nuestro President y de sus consellers en los medios explicando todo lo que se está haciendo y los proyectos de futuro, al menos para intentar contrarrestar la mala imagen que se da por motivos de diversa índole (ya sabemos que la noticia es que una persona muerda a un perro y no al revés, pero...) y también para aclarar que la discusión política no detiene la gestión y el trabajo por Catalunya.

El president Montilla, parlava ahir dels esforços que també han de fer els treballadors en època de crisis i com a funcionari que soc, estic d'acord que hem de ser els primers en donar exemple. Però tot i estar d'acord no deixo de pensar en com haurien pogut afrontar la crisi les empresses d'aquest país, si a l'època d'eufòria econòmica haguessin fet provisió de fons per quan l'eufòria esdevingués crisi.

Les empresses grans , mitjanes petites, totes tenen dret a rendibilitzar les seves inversions i ha obtenir beneficis, però no n'hi ha cap llei que les obligui a a fer guardiola per quan les coses venen mal dades i com podem comprovar ara, el no fer guardiola (caràcter netament català) està provocant molts i molts problemes.

Crec que si a l'administració se li demanen múltiples ajuts en aquesta època de crisi, també seria adient que per la via més adequada, l'administració crees els instruments de control necessaris per a que en les futures crisis - en tornarem a patir sense dubte- no haguem de patir tots per culpa d'uns quants.

Salutació

Bé, aquest és l'escrit inaugural del meu blog i realment penso que la política és una eina imprescindible per anar construint el present i el futur (per això el títol).

A tall d'exemple només cal observar els resultats de les eleccions d'ahir al País Basc i el que representa que els partits nacionalistes no hagin obtingut la majoria desprès de 30 anys seguits al poder. El simple fet que altres partits puguin optar a governar i intentar dur a la pràctica les seves idees, obre un ventall de possibilitats molt i molt interessant.

Crec que per a aconseguir que la política sigui realment una eina de futur, ens fan falta quatre coses; il.lusió, imaginació, intel.ligència i tocar de peus a terra i tant els militants dels partits com qualsevol persona interessada en millorar la nostra societat hem de col.laborar en aquesta difícil tasca