dimarts, 11 de gener del 2011

REFLEXIONS DES DE L’ESQUERRA (I)

1. La vessant ideològica.


• Fins fa ben poc temps teníem com a referència els postulats de Lenin, de Marx i d’altres com a base d’una ideologia d’esquerres. Diferents adaptacions a la societat moderna (estat del benestar, neocapitalisme), les han fet desaparèixer i amb comptades excepcions, les esmentades bases, resten pels estudiosos de la història i la filosofia modernes.

Durant la major part del S. XX la distinció era tan clara, que de fet casi sobraven les ideologies, la realitat ho deixava prou clar, els terratinents i els camperols, els capitalistes i el proletariat, etc..

Al nostre país havent patit una dictadura feixista durant 40 anys, fins al darrer terç del segle XX no es pot parlar de debò d’una classe mitja, que com aquest adjectiu indica es situa econòmicament al mig, entre els poderosos i els que tenen poc o res i és aquesta classe mitja la que es troba orfe d’ideologia i que tan aviat pot situar-se a l’esquerra com a la dreta.

• Avui dia, continuem parlant de dretes i d’esquerres, de capitalistes i treballadors/ores, com si no haguessin passat els anys i si bé crec que la distinció encara es manté (al menys una part), també és cert que a l’actual estat de benestar hi han polítiques que es faran tant des de les esquerres, com des de les dretes

És força complicada la distinció quan sovint, ideologies teòricament enfrontades pacten i governen juntes i tot i creure que la política és -entre altres coses- l’art del que és possible i l’art del pacte, es fa molt difícil fer entendre al ciutadà poc apassionat per la política, que aquell a qui posàvem de tots els colors, ara és el perfecte company de travessia.

• Dretes i esquerres si, però com transmetem a la ciutadania les diferències fonamentals? Quina és la nostre base, el que ens dona cos i força?.

En democràcia, tothom te dret a votar i a votar a qui vulgui, però la nostre obligació des de l’esquerra és donar arguments clars que ens identifiquin, no es tracta de tornar a parlar de la lluita de classes i del proletariat, ni molt menys, però si explicitar clarament, que un projecte d’esquerres és quelcom col•lectiu, que sense renunciar a l’individualisme i a l’emprenedoria, vol aconseguir una societat més justa i equitativa amb tots els drets i amb tots els deures (No aniria malament crear un nou cos “doctrinal”).

• Aquesta tasca és vital i necessita de l’ajut de tothom i no parlo només de cara a la ciutadania en general, sinó molt especialment envers la militància del nostre partit.