Per respecte a les diferents posicions, no he volgut escriure abans sobre la vaga general, però ara ja ha passat i no em puc estar de fer alguns comentaris.
Com socialista, he vist que el Sr. Zapatero i el seu govern han comés diferents errades, com per exemple, no reconèixer la crisi econòmica al seu moment, establir mesures populistes com els 400 euros, el “cheque bebé” no lligat a la renda, etc.. Inclús la reforma laboral podria ser una errada, tot i que com no soc especialista en la matèria (igual que molts que la critiquen) no en puc estar segur si efectivament és una errada, un encert o cap de les dues possibilitats.
També com socialista, vull recordar que quan el Sr. Zapatero ha pres les decisions d’augmentar el salari mínim, les pensions i en particular les més baixes, aprovar la llei de la dependència, etc. , es a dir, un conjunt de mesures plenament consolidades (encara que calguin més recursos econòmics), tothom de ser conscient que aquestes mesures, amb total seguretat, no haurien estat preses per un hipotètic govern presidit pel Sr. Rajoy. També vull recordar que en aquesta època , ni des de la dreta, ni des de l’esquerra es parlava de crisi, malgrat que ara sembla que qui més i qui menys, tenia la seva bola de cristall i ja s’ho veia venir
A ben segur, si analitzéssim totes les seves decisions en trobaríem més errades, però com tot governant, també ha tingut encerts i al meu humil parer, força importants socialment. Sembla que ningú vulgui posar en la balança encerts i errades i la veritat, que no ho faci el PP (“el nou partit dels treballadors ”Cospedal dixit”) és normal, però que l’esquerra tampoc en tingui memòria... em sembla molt més greu.
Vull també recordar que el Sr Zapatero no és omnipotent, la crisi econòmica ha estat una crisi mundial i francament crec que és un “pel” exagerat culpar-lo d’originar-la. A poc que ens descuidem també serà acusat d’haver provocat el “Diluvi universal”
En definitiva, el nostre estat del benestar necessita reformes urgents i crec que de la mateixa manera que el govern no havia de negar la crisi econòmica, tampoc es pot negar ara la necessitat esmentada, si més no, l’esquerra no pot tancar els ulls a les reformes i si ho fa voldrà dir que en te poc d’esquerra.
Hem de demanar al Sr. Zapatero el màxim esforç (per això va ser elegit), però també és la nostre obligació ajudar a que les reformes siguin les millors possibles i que ens ajudin a sortir de la crisi i a prevenir-ne les futures.
Com socialista, he vist que el Sr. Zapatero i el seu govern han comés diferents errades, com per exemple, no reconèixer la crisi econòmica al seu moment, establir mesures populistes com els 400 euros, el “cheque bebé” no lligat a la renda, etc.. Inclús la reforma laboral podria ser una errada, tot i que com no soc especialista en la matèria (igual que molts que la critiquen) no en puc estar segur si efectivament és una errada, un encert o cap de les dues possibilitats.
També com socialista, vull recordar que quan el Sr. Zapatero ha pres les decisions d’augmentar el salari mínim, les pensions i en particular les més baixes, aprovar la llei de la dependència, etc. , es a dir, un conjunt de mesures plenament consolidades (encara que calguin més recursos econòmics), tothom de ser conscient que aquestes mesures, amb total seguretat, no haurien estat preses per un hipotètic govern presidit pel Sr. Rajoy. També vull recordar que en aquesta època , ni des de la dreta, ni des de l’esquerra es parlava de crisi, malgrat que ara sembla que qui més i qui menys, tenia la seva bola de cristall i ja s’ho veia venir
A ben segur, si analitzéssim totes les seves decisions en trobaríem més errades, però com tot governant, també ha tingut encerts i al meu humil parer, força importants socialment. Sembla que ningú vulgui posar en la balança encerts i errades i la veritat, que no ho faci el PP (“el nou partit dels treballadors ”Cospedal dixit”) és normal, però que l’esquerra tampoc en tingui memòria... em sembla molt més greu.
Vull també recordar que el Sr Zapatero no és omnipotent, la crisi econòmica ha estat una crisi mundial i francament crec que és un “pel” exagerat culpar-lo d’originar-la. A poc que ens descuidem també serà acusat d’haver provocat el “Diluvi universal”
En definitiva, el nostre estat del benestar necessita reformes urgents i crec que de la mateixa manera que el govern no havia de negar la crisi econòmica, tampoc es pot negar ara la necessitat esmentada, si més no, l’esquerra no pot tancar els ulls a les reformes i si ho fa voldrà dir que en te poc d’esquerra.
Hem de demanar al Sr. Zapatero el màxim esforç (per això va ser elegit), però també és la nostre obligació ajudar a que les reformes siguin les millors possibles i que ens ajudin a sortir de la crisi i a prevenir-ne les futures.
La teva cunyada subversiva opina:
ResponEliminaEl que exposes és força encertat, però es pot fer millor, i els nostres governants tenen l' obligació de fer-ho millor per renovar la confiança "del poble". S' han d' esforçar més i posar-hi més enginy i més ganes. S' ha de filar més prim company!! I nosaltres, els ciutadans, els hem d' exigir més i més ben fet. No trobes que és una manera de progressar? Qui no plora, no mama!! P.ton's ;)
No ho dubto, però segueixo pensant que sense deixar d'exigir, cal veure-ho tot. A més a més, perquè no es va proposar la vaga fa uns quants mesos, quan les converses amb la patronal no avançaven??
ResponElimina