El president Montilla, parlava ahir dels esforços que també han de fer els treballadors en època de crisis i com a funcionari que soc, estic d'acord que hem de ser els primers en donar exemple. Però tot i estar d'acord no deixo de pensar en com haurien pogut afrontar la crisi les empresses d'aquest país, si a l'època d'eufòria econòmica haguessin fet provisió de fons per quan l'eufòria esdevingués crisi.

Les empresses grans , mitjanes petites, totes tenen dret a rendibilitzar les seves inversions i ha obtenir beneficis, però no n'hi ha cap llei que les obligui a a fer guardiola per quan les coses venen mal dades i com podem comprovar ara, el no fer guardiola (caràcter netament català) està provocant molts i molts problemes.

Crec que si a l'administració se li demanen múltiples ajuts en aquesta època de crisi, també seria adient que per la via més adequada, l'administració crees els instruments de control necessaris per a que en les futures crisis - en tornarem a patir sense dubte- no haguem de patir tots per culpa d'uns quants.

Salutació

Bé, aquest és l'escrit inaugural del meu blog i realment penso que la política és una eina imprescindible per anar construint el present i el futur (per això el títol).

A tall d'exemple només cal observar els resultats de les eleccions d'ahir al País Basc i el que representa que els partits nacionalistes no hagin obtingut la majoria desprès de 30 anys seguits al poder. El simple fet que altres partits puguin optar a governar i intentar dur a la pràctica les seves idees, obre un ventall de possibilitats molt i molt interessant.

Crec que per a aconseguir que la política sigui realment una eina de futur, ens fan falta quatre coses; il.lusió, imaginació, intel.ligència i tocar de peus a terra i tant els militants dels partits com qualsevol persona interessada en millorar la nostra societat hem de col.laborar en aquesta difícil tasca