Tothom te dret a votar el que vulgui i a qui vulgui, és un principi bàsic de la democràcia. També s’ha de respectar a aquelles persones que renuncien al seu dret de vot, sigui pel motiu que sigui, incloses aquelles que no voten amb l’argument que “tots són iguals”.
Partint d’aquest axioma, no puc deixar de preguntar-me si una vegada exercit –o no – el nostre dret, som plenament conscients del que hem fet . El nostre vot i/o la nostre actitud, ha suposat en les darreres eleccions un canvi de govern a la Generalitat.
Pensant en l’anterior govern de la Generalitat i en les errades comeses, falta de coordinació, mesures impopulars, falta de decisió, etc., no puc deixar de pensar al mateix temps en les coses ben fetes, com l’augment de places hospitalàries, la construcció de més escoles bressol públiques, l’augment de recursos per a polítiques socials....
Se que moltes persones em dirien que són les errades el que compte i jo els contestaria que, sense deixar de fer el possible per corregir-les, s’ha de veure el conjunt i fer balanç. Em pregunto, que diríem si algú jutgés a la lleugera el nostre paper com a pares i mares?, a ben segur voldríem que es valorés el resultat final, sense defugir de les errades comeses.
Per això crec que, qui d’una forma o altre hagi contribuït al canvi de govern, no pot estar content en aquest dies de retallades en sanitat, educació, cultura, etc. No es pot estar content quan les primeres mesures del nou govern de CiU, ataquen frontalment l’estat del benestar que tant costa construir i és que no es pot oblidar mai, que la dreta – encara que sigui la dreta civilitzada – te com objectiu mantenir i incrementar el poder adquisitiu, d’una certa classe i no de tota la societat, es a dir, eliminar serveis públics i potenciar i impulsar la privatització de serveis com per exemple les escoles privades, la sanitat privada (mútues) i qui no s’ho pugui pagar, doncs, mala sort.
----------------------------------
El proper 22 de maig són les eleccions municipals i vull pensar que les reflexions anteriors poden ser compartides per molta gent i per tant, que exercirem el nostre dret a votar i que ho farem amb plena consciència del que significa, apostant per aquells que volen una riquesa millor distribuïda i un veritable estat del benestar.
Cal, a més a més, que pensem en el nostre poble o ciutat i no en la política nacional o en la identitat, ara no és el moment. A les municipals el que decidirem, seran els serveis que ens dona el nostre Ajuntament, si tindrem més parcs, si la seguretat millorarà, si els carrers estaran nets, etc.
A la meva ciutat, l’Hospitalet, governa el PSC des de fa molts anys i crec que el balanç – tot i les possibles errades - es força positiu. Igualment, crec que l’actual alcaldessa i alhora candidata del PSC per a les properes eleccions, la Núria Marín, representa aquest estat del benestar que altres volen enfonsar (dissimuladament, però volen), crec que te idees per a continuar canviant i millorant l’Hospitalet i per a oferir als seus veïns i veïnes la millor ciutat que es pugui aconseguir, així que jo no en tinc dubtes, estic amb la Núria i espero que moltes més persones, reflexionin i es replantegin el sentit del seu vot o la possibilitat d’anar a votar.
TOTS NO SOM IGUALS
